Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana

requerir

v. tr. [LC] Demanar, sol·licitar, com a necessari. Requerir l'ajut d'algú. Això requereix molt bona voluntat. És un joc que requereix molta destresa. Quan el cas ho requereix, s'ha de fer un esforç. Això requereix molt de temps.
v. tr. [LC] Demanar com a prescrit per la llei. Li van requerir el lliurament de l'arma.
[LC] requerir algú d'amors Demanar-li que accepti l'amor del demandant.
tr. [LC] ant. Desafiar, provocar, (algú) a combatre. Dos cavallers el requerien a una batalla a ultrança.
Institut d'Estudis Catalans
Abreviacions